Ángela Cenarro és catedràtica al Departament d’Història de la Universitat de Saragossa. És autora de diverses publicacions sobre la Guerra Civil i la Dictadura de Franco, entre les que destaquen El pasado oculto. Fascismo y violencia en Aragón (1936-1939) (Siglo XXI, 1992) i Cruzados y camisas azules. Los orígenes del franquismo en Aragón, 1936-1945 (Prensas Universitarias de Zaragoza, 1997), La sonrisa de Falange. Auxilio Social en la guerra civil y la posguerra (Crítica, 2006) i Los niños del Auxilio Social (Espasa Calpe, 2009). Més recentment, ha coeditat tres llibres col·lectius, Pagar las culpas. La represión económica en Aragón, 1936-1945 (Crítica, 2014), Feminismos. Contribuciones desde la historia (Prensas Universitarias de Zaragoza, 2014) i Mujer, género y violencia en la guerra civil y la dictadura de Franco (Tirant lo Blanch, 2021). En l’actualitat és vocal de la junta directiva de l’Asociación Española de Investigación en Historia de las Mujeres (AEIHM) i directora de la col·lecció d’estudis feministes Sagardiana, de l’editorial Prensas Universitarias de Zaragoza.

Álvaro González Montero és investigador doctoral en Literatura Espanyola a la Universitat de Leeds, Regne Unit, sota la supervisió de Richard Cleminson i Duncan Wheeler. La seva tesis tracta sobre la representació de la malaltia en narratives autobiogràfiques LGTBQ+ espantoles, finançada per una beca del Consell d’Investigació i Innovació del Regne Unit (UKRI) a través del White Rose College for the Arts and Humanities. Els seus interessos de recerca inclouen la literatura autobiogràfica, la història de las dissidències sexuals, la teoria queer i el psicoanàlisis. Entre les seves publicacions destaquen: “The illness that dare not speak its name: HIV/AIDS in Jaime Gil de Biedma’s diaries”, Bulletin of Spanish Cultural Studies, 24 (2024); “A fundamental feeling of strangeness: movement, cosmopolitanism and colonialism in Jaime Gil de Biedma’s diaries”, WRoCAH Journal, 7 (2022); “The Camp and the Dandy: Class, Sexuality, and Desire in Gil de Biedma’s Diaries”, MHRA Working Papers in the Humanities, 16 (2021).

Bárbara Ortuño Martínez és professora permanent laboral en el Departament de Didàctica General i Didàctiques Específiques de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant. Llicenciada en Humanitats i Doctora en Història per Universitat d’Alacant, va ser Becària Postdoctoral de CONICET (Argentina) entre 2012 i 2016. Forma part de l’Instituto Universitario de Estudios Sociales de América Latina (IUESAL) i de l’Institut Universitari d’Investigació d’Estudis de Gènere (IUIEG) de la Universitat d’Alacant, on exerceix el càrrec de secretària acadèmica, així como del comitè editorial de la revista Pasado y Memoria. En l’actualitat concentra la seva investigació, d’una banda en l’exili argentí dels anys setanta a la península ibèrica des d’una perspectiva de gènere i d’Història de les Dones. I, per l’altre, en el camp de l’educació en igualtat i memòria democràtica a través de la inclusió del gènere i de les migracions forçades en la formació del professorat. En aquesta línia destaquen algunes publicacions com “El profesorado en formación ante la memoria histórica y democrática. Un estudio de caso a partir del exilio republicano en América Latina”, amb Rubén Blanes, a Educación en memoria histórica y democrática… (Dykinson, 2023) o “Genealogías femeninas y formación inicial docente. El papel de la Didáctica de las Ciencias Sociales para el aprendizaje de la sostenibilidad y la ciudadanía mundial”, amb Rocío Díez et al., Feminismo/s (2024).

Bri Newesely. Estudis en Belles Arts i Arquitectura per la Universität der Künste Berlin i en Escenografia per la Kunsthochschule Weissensee Berlin. De 1994 a 2001, membre d’Ak Kraak, videoactivisme. Assistència d’escenografia per Cartoon-Film Berlin i Art Department Studio Potsdam-Babelsberg. Des de 1996, autònoma com escenògrafa, arquitecta i supervisora tècnica de teatre. Des de 2009, catedràtica d’Escenografia i Arquitectura Teatral en la Berliner Hochschule für Technik. Des de 2014, membro de l’Observatori d’Espais Escènics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Viu entre Berlín i Arenys de Lledó (Teruel), on és responsable de la programació del cinema local. Forma part del col·lectiu “Las Cimas. Memòria històrica en moviment”.

Daniela Kuschel és investigadora postdoctoral de Filologia Romànica a la Universitat de Mannheim. Va completar la seva llicenciatura i màster en Estudis Romànics i Administració d’Empresas a la Universitat de Mannheim i es va doctorar amb una tesis sobre la representació de la Guerra Civil Espanyola als mitjans culturals populars (Spanischer Bürgerkrieg goes Pop, transcript 2019). Els seus interessos de recerca són les representacions de la guerra i els discursos de la memòria als mitjans i gèneres populars, inclosa la investigació de còmics i jocs analògics i digitals. A més, li interessa la representació de categories de difereècia (en particular la «discapacitat») en diversos mitjans de comunicació. Ensenya literatura hispànica i francòfona i forma part de la redacció de la revista Romanische Forschungen.

Elisabet Velo i Fabregat es va llicenciar en Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i, posteriorment, va realitzar el Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania de l’Institut Interuniversitari de Dones i Gènere. Es va doctorar en Dret a la UAB el 2014 amb la tesis doctoral “Gènere i treball al Poble Sec (Barcelona) 1960-1975”, dirigida per la Dra. Olga Paz Torres. Va obtenir Excel·lent Cum Laude per unanimitat. Des de el curs 2018/2019 imparteix docència a la Facultat de Dret de la UAB, a més d’haver passat per la UOC i l’Euncet Business School (curs 2020/2021) i la Universitat Pompeu Fabra (curs 2022/2023). Imparteix docència a la Unitat d’Història del Dret i les Institucions i en les seves classes incorpora la perspectiva de gènere, que també aplica a la seva investigació. Les seves principals línies de recerca són Història del Dret Social i les Institucions Laborals, Dictadura franquista y Transició democràtica, Segona República i corrupció. Recentement ha publicat la monografia L’activitat normativa de la Generalitat republicana (Volum I) i la síntesis divulgativa La represa normativa de la Catalunya republicana (1936-1939) amb el Dr. Daniel Vallès Muñío arran d’un projecte de transferència subscrit amb l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat de Catalunya.

Elizabeth Jelin. Investigadora Superior del CONICET amb seu al CIS – IDES, Instituto de Desarrollo Económico y Social – UNTREF. Els seus temes d’investigació són els drets humans i la ciutadania, família i gènere, memòries de la repressió política i moviments socials. Ha estat membre de direccions d’institucions acadèmiques internacionals i argentines i professora convidada en nombroses universitats a Europa i Amèrica. Va rebre el Premi KONEX el 2006, el Premi Houssay a la Trajectòria Investigadora en Ciències Socials, atorgat pel govern argentí el 2012 i el Premio CLACSO el 2022. És Doctora Honoris Causa en diverses universitats. Entre elles, la Université Paris-Ouest Nanterre La Defense (França), la Universidad Nacional de Mar del Plata (Argentina); la Universidad de la República (Uruguay) i la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina). Entre les seves múltiples publicacions: Los trabajos de la memoria i La lucha por el pasado. Cómo construimos la memoria social (ambdós traduïts a l’anglès); Podría ser yo. Los sectores populares en imagen y palabra, amb Pablo Vila i fotografies d’Alicia D’Amico; Repensar las desigualdades. Cómo se producen y entrelazan las asimetrías globales (y qué hace la gente con ellas), amb Renata Motta i Sérgio Costa; Cómo será el pasado. Una conversación sobre el giro memorial, amb Ricard Vinyes; Pan y afectos: la transformación de las familias; ¿Qué hacemos con las cosas del pasado? Materialidades, memorias y lugares, amb Ludmila da Silva Catela i Agustina Triquell. El 2020 CLACSO va publicar una antologia dels seus treballs: Las tramas del tiempo. Familia, género, memorias, derechos y movimientos sociales. Antología esencial.

Florian Grafl és historiador de l’Institut für Geschichte, Theorie und Ethik der Medizin de la Universität Ulm. Els seus àmbits de treball se centren en la violència col·lectiva, la repressió estatal, les malalties venèries i els mitjans de comunicació, especialment en el context de la història urbana de Barcelona i de la història contemporània d’Espanya. Les seves últimes publicacions són “Primum non nocere? The Prevention of Sexually Transmitted Diseases and Gender Violence in Early Francoist Spain” a Gant, Mark et al. (eds.), Peninsular Identities, Transatlantic Crossings and Iberian Networks (2024) i “Propaganda y Pistolerismo. Barcelona as an alternative battleground of the First World War” in Corse, Edward, Garcia Cabrera, Marta (eds.), Propaganda and Neutrality. Global Case Studies in the 20th Century [2023]. Actualment treballa en el seu projecte de recerca “¿Disciplinados por una medicina politizada? El control de enfermedades venéreas en las dictaduras ibéricas del siglo XX.”

Gracia Trujillo Barbadillo és Doctora en Sociologia, professora a la Universidad Complutense de Madrid i membre de l’Instituto Juan March de Estudios e Investigaciones. Les seves línies de recerca inclouen les teories i pràctiques polítiques feministes i LGTBQ+ a l’estat espanyol, i els arxius i les memòries polítiques d’aquests moviments, entre d’altres temes. És autora de Deseo y resistencia. Treinta años de movilización lesbiana en el Estado español, 1977- 2007 (Egales, reeditat el 2021), que era en origen la seva tesis doctoral. Ha coeditat, entre d’altres treballs col·lectius, Fiestas, memorias y archivos. Política sexual disidente y resistencias cotidianas en España en los años setenta (Brumaria, 2019), Reimaginar la disidencia sexual en la España de los setenta (Bellaterra, 2019) i Queer epistemologies in education. Luso-Hispanic dialogues and shared horizons (Palgrave McMillan, 2020). El seu darrer llibre és El feminismo queer es para todo el mundo (Catarata, 2022).

Isabel Alonso Dávila. Va participar en la lluita estudiantil antifranquista, fet pel qual vaig ser detinguda en tres ocasiones. En la darrera (10/10/1975) va estar en presó preventiva i processada pel TOP. Catedràtica d’Història de Secundària, ha exercit la docència en instituts d’Espanya i de l’Acció Educativa Espanyola a l’Exterior i a la UAB. Ha participat en projectes d’investigació educativa, especialment en temes relacionats amb la inclusió de les dones en la història ensenyada, i amb la seva memòria. En relació amb aquesta temàtica, és autora de nombroses publicacions i ha rebut el Premi Emilia Pardo Bazán del Ministeri d’Educació i el Premi 8 de març de l’ajuntament de Barcelona. Ha participat en projectes de recuperació de la veu de las dones per a la història a través de la utilització de fonts orals a Barcelona, Alacant i Argentina. En l’actualitat coordina la Comissió de Pedagogia de la Memòria de l’Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del Franquisme (ACEPF).

Jordi Petit. És un dels primers activistes LGBT de Catalunya i d’Espanya. Va començar molt jove la seva militància política contra la dictadura de Franco, per la qual cosa va ser empresonat en dues ocasions. El 1977 va ingressar en el moviment gai, encara il·legal. Del 1980 al 1986 va ser coordinador del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Va encapçalar la lluita contra el vih/sida des de 1985. Va ser secretari de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya fins al 1999. En aquest període va contribuir a la lluita per retirar   l’homosexualitat de la Llei de Perillositat Social i per la legalització de les associacions de gais i lesbianes. Va iniciar llavors  i continua fins al present una dilatada tasca de representació en els mitjans de comunicació. És autor de 25 años más (2003) i Vidas del arco iris (2004). Actualment és president honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya.

Maria Forns. Em defineixo amb aquell “Tres voltes rebel” de la M. Mercè Marçal, i també com a supervivent d’abusos i violències. Vaig néixer l’any 1956. Quan tenia 16 anys, el futur prometedor que m’auguraven es va malmetre. Vaig ser doblement maltractada, i internada en un centre adscrit al Patronato de Protección a la Mujer, perquè no responia al model de dona imposat pel franquisme. Filla de pagès, hauria volgut ser pagesa, però tenia idees massa innovadores. Interessada per la llengua i la literatura, hauria volgut ser escriptora, però em vaig quedar en correctora i professora de català per a adults. Activista de causes diverses des de fa dècades, formo part del col·lectiu que impulsa la campanya “Contra l’oblit” per donar a conèixer la repressió que va exercir sobre les dones aquella institució franquista, i reivindicar per a nosaltres veritat justícia i reparació.

Rafael Manuel Mérida Jiménez és catedràtic Serra Húnter de literatura espanyola i hispanoamericana i d’estudis de gènere a la Universitat de Lleida. Els seus cursos i investigacions aborden un ampli grup de temes i obres de les lletres hispàniques, des de l’Edat Mitjana fins el present, amb especial atenció als estudis sobre les dones, les masculinitats i les sexualitats. És membre del GRC Cos i Textualitats. Entre les seves monografies es poden citar Damas, santas y pecadoras (Icaria, 2008), Cuerpos desordenados (UOC, 2009), Transbarcelonas (Bellaterra, 2016), Sodomías hispánicas (Pagès, 2021) i Pasiones impresas (Icaria, 2022). Igualment, ha editat diversos volums i monogràfics, com, per exemple: Sexualidades transgresoras (Icaria, 2002), Mujer y género en las letras hispánicas (UdL, 2008), Manifiestos gays, lesbianos y queer (Icaria, 2009), Minorías sexuales en España (1970-1995) (Icaria, 2013), Hispanic (LGT) Masculinities in Transition (Peter Lang, 2014), Memorias, identidades y experiencias trans (Biblos, 2015) i Masculinidades disidentes (Icaria, 2016). Entre les  seves compilacions més recents destaquen Ocaña: voces, ecos y distorsiones (Bellaterra, 2018), Entre lo joto y lo macho (Egales, 2019), De vidas y virus (Icaria, 2019) o Di/versos. Poesía queer autobiográfica (UdL, 2023). Ha estat Investigador Principal de tres projectes oficials del Ministeri de Ciència i Innovació, el més recent dels quals es denomina “Memorias de las masculinidades disidentes en España e Hispanoamérica”.

Richard Cleminson és catedràtic d’Estudis Hispànics a la Universitat de Leeds, Regne Unit. Ha publicat sobre el moviment obrer, la història de la sexualita a Espanya i Portugal i altres moltes qüestions relacionades amb les temàtiques LGBTQ+. Entre les seves publicacions destaquen ‘Los Invisibles’. Una historia de la homosexualidad en España, 1850-1939 (Comares, 2011), amb F. Vázquez García) i ‘An act of “emotional rescue”: Homosexuality and resistance in Lagos, Portugal (1965)’, International Journal of Iberian Studies, 35(2), 2022, pp. 155-173.

Roser Rius i Camps. Militant des de l’any1967 al FOC (Front Obrer de Catalunya) i a partir de l’expulsió l’any 1969 de la  Lliga Comunista Revolucionària (1970). L’octubre de 1974 va ser detinguda a Madrid  i conduïda a la DGS (Dirección General de Seguridad) on va sofrir maltractaments i tortures. Va estar empresonada a la presó de Yeserías des d’octubre de 1974 fins el desembre de 1975. El juny de 1975 va presentar un judici contra la policia per tortures en el que quedava clar que havia sofert lesions però no qui les hi havia practicat. La impunitat dels torturadors era i és encara absoluta. Va ser jutjada al TOP el setembre de 1975 i condemnada a tres anys de presó per associació il·lícita. Va sortir en llibertat amb l’indult signat pel rei Juan Carlos a la mort de Franco. A la sortida va seguir militant a la LCR i al moviment obrer i al feminista fins a la dissolució del partit. Els darrers anys ha seguit treballant en solidaritat amb les persones migrants i refugiades a Stop Mare Mortum. Fa més de 10 anys amb un nombrós grup de militants antifranquistes van crear La Comuna Pres@s del franquismo.  Dos anys després alguns membres de La Comuna van presentar diferents querelles, a l’estat espanyol i a l’Argentina, contra polítics i torturadors. L’any 2019 va querellar-se contra les tortures i maltractaments que li van infringir varis policies de la Brigada Político Social, especialment Antonio González Pacheco (Billy el niño).

Silke Hünecke es politòloga de l’Institut d’Estudis Europeus de la Universitat Tècnica de Chemnitz. Els seus àmbits de recerca se centren en les dictadures feixistes/militars, memòria històrica/memòria urbana, moviments socials, gènere, crisis i conflictos, especialment en el context de la història i el present de l’estat espanyol. Les seves últimes publicacions són “Urban memory als Palimpsestphänomen? Murals commemoratius im städtischen Raum Kataloniens“ (2022]) i “The Catalan Movement. Between the aesthetic staging of mass events and collective civil disobedience“ (2021). Actualment (2023-2025) està treballant en el seu projecto d’investigació “Una perspectiva de género sobre la resistencia política en la dictadura militar. Realidades vitales narradas de mujeres militantes en los movimientos antifranquistas en Cataluña (1960-1977)“ finançat per la Deutsche Stiftung Friedensforschung (DSF). Forma part del col·lectiu “Las Cimas. Memòria històrica en moviment” i està a la junta de l’Associació Alemanya d’Estudis Catalans.

Teresa Pinheiro és professora d’Estudis Ibèrics a l’Institut d’Estudis Europeus de la Universitat Tècnica de Chemnitz. Es va doctorar en Antropologia Cultural per la Universitat de Paderborn el 2002. El 2014 va ser investigadora visitant a la Universitat Hebrea de Jerusalem i el 2015/2016 a la Universitat del Sarre. El 2017-2018 va obtenir una beca d’investigació Alexander von Humboldt per a investigadors experimentats al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a Madrid. Actualment és presidenta del Consell de la Fundació Ettersberg, presidenta de l’Associació Alemanya d’Estudis Catalans i vicepresidenta de la Societat Alemanya d’Estudis Culturals. En l’àmbit dels estudis ibèrics, els seus camps de recerca són les representacions de la identitat col·lectiva i les polítiques de la memòria, sobre els que ha publicat extensament en català, anglès, francès alemany, portuguès i espanyol.